Un grup d’intel·lectuals ebrencs que s’han agrupat a l’entorn de l’associació Think Tank Terres de l’Ebre (TTTE), i que es van organitzar telemàticament durant la pandèmia, van aconseguir el passat divendres el seu objectiu: “posar idees sobre la taula i generar debat”, per fer valdre el gran atractiu de les Terres de l’Ebre i trobar un nou model de desenvolupament realment sostenible, encara que sigue nascut des d’un marc teòric i a la llunyania.
Aquest grup, que té a la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, un dels seus membres més destacats, va aconseguir, si més no, encetar un nou relat segons el qual cal aplicar una “transformació econòmica” basada en dos valors clau, “la natura” i “el benestar”. I això s’ha de fer amb un nou mètode de treball, “l’agenda compartida”, que tot i que està en experimentació (a l’hora d’avaluar els seus rèdits), ja està donant els primers èxits a altres regions catalanes, com per exemple al Segrià (Alcarràs) o el Bages (Manresa).
Són també cares visibles del TTTE el bioquímic Pere Estupinyà, els politòlegs Àngel Mesado i Andreu Orte, la també tortosina Marta Curto (a títol personal, tot i que és directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de l’actual Govern), i l’empresari ampostí Joan Estellé, promotor també d’una altra iniciativa original, el TEDxAmposta, i exmembre d’un altre lobby creat els últims anys, el Grup 2027, ja inactiu.
EL PAT
De les principals conclusions a les quals es va arribar durant la jornada “Terres de l’Ebre: transformació econòmica de la mà de la natura i el benestar?“, una de les novetats més interessants és la d’impulsar un Pla d’Atracció del Talent. La idea va nàixer a la tarda, dins la sessió dedicada al ‘capital humà’, i és considerada pels organitzadors com la “principal conclusió”, i el “principal repte a curt termini”. És el que passarà a fer-se ara.
Caldrà estar atents a aquest PAT per veure si el fenomen de la diàspora ebrenca de les últimes dècades realment comença a revertir. Per aconseguir-ho caldrà contactar amb els milers d’ebrencs que han marxat, per dir-los, i convèncer-los, que “tornar a l’Ebre no és un fracàs professional, sinó ben al contrari. Que aquí també hi ha ara oportunitats laborals, atractives, i es combinen amb una bona qualitat de vida”.
Val a dir que la majoria de membres del TTTE estan precisament en aquesta situació, viuen fora. Però el cert és que, des de la pandèmia, les “zones rurals” tenen una major visibilitat com a nous destins per viure, si bé la majoria dels nous empadronats són famílies dels suburbis urbans, atrets per un preu més barat de l’habitatge.
L’agenda de l’Ebre
Els organitzadors situen el medi ambient com l’eix central de l’agenda compartida de les Terres de l’Ebre. Tant és així que, per impactar, van obrir la jornada amb un parlament de l’experta Elvira Carles en el que feia una crida a què cal començar a buscar nous conreus agrícoles, perquè en setanta-cinc anys la temperatura creixerà quatre graus, “i desapareixeran els tarongers” i els arrossars “es salinitzaran”.
La primera conclusió de la jornada afronta de cara el catastròfic futur: “el canvi climàtic té i tindrà un fort impacte sobre les Terres de l’Ebre. Això és una amenaça, però no ens podem quedar de braços plegats sinó que ho hem d’utilitzar per transformar el territori fent de la natura i el benestar una palanca de transformació econòmica. L’agenda compartida pot ser una bona eina per abordar un repte tan complex. És una metodologia que no busca grans consensos, sinó que busca fixar reptes i mirar d’adherir-hi al màxim nombre d’actors del territori”.
Val a dir que en la primera trobada, l’èxit de la convocatòria va ser notable: unes vuitanta persones omplien la sala d’actes, la majoria provinents del món empresarial, però també acadèmic i de la societat civil. Sota la coorganització de l’IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre), l’acte va ser inaugurar per l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, però la presència política no va produir-se. No hi havia ni alcaldes ni presidents dels consells de les quatre comarques, tot i que l’organització assegura que els havia invitat.
La governança
És curiós observar que l’IDECE, trenta anys després de la seua creació (el 1993), podria convertir-se ara el bressol, no ja de desenvolupament que li dona nom, sinó de la transformació. El TTTE li atribueix un paper “d’agent facilitador”, però també diu que l’agenda “només es pot aconseguir de forma horitzontal i no jeràrquica”. Insisteixen en el tema: “l’agenda compartida no ha de tenir un líder”, si bé admeten que “encara cal treballar més el disseny de la governança i acabar-la de perfilar”.
Per bé que el TTTE marca distància amb l’IDECE, també és bo recordar algunes de les coses relacionades fetes els últims anys. Des dels múltiples plans territorials, parcials i sectorials, al mateix Consell Econòmic i Social, passant pel Pla Territorial fet per la mateixa Càtedra d’Economia de la URV, que tampoc era a la jornada.
També caldrà veure com reaccionen les direccions dels partits, ja que, en la història del territori, mai s’ha produït un ‘Pacte de l’Ebre’ de llarga durada entre forces polítiques (que s’ha intentat dins l’IDECE en alguna ocasió), les quals sempre han tingut un paper determinant per establir les polítiques de desenvolupament. “L’agenda compartida haurà de superar les barreres de les administracions, per la qual cosa la resolució dels reptes no podrà dependre sempre dels ritmes i dinàmiques de treball de l’administració”, comentava sobre aquest aspecte controvertit, un portaveu de l’organització.
Objectiu: medi ambient
En les sessions del matí, després d’explicar àmpliament com s’ha avançat al Bages i el Segrià, es va començar a concretar quins continguts hauria de tenir l’agenda compartida de les Terres de l’Ebre. A diferència dels anteriors exemples, reuniria més elements, i en concret, els següents: “àmbits i sectors tan diversos com l’energia, la generació de residus, la gestió forestal, l’economia circular, el respecte pels ecosistemes, el talent digital, les oportunitats formatives i de recerca, i moltes altres”, resumeixen els organitzadors.
Val a dir que s’esperava també que promotora de la implantació de Kronospan a Tortosa, Matilde Vilarroya, parlés de fons europeus, ja que és també qui acabarà repartint els fons Next Generation a Catalunya. I se’n va parlar a les sessions de tarda, plantejant-se un projecte FEDER de perfil mediambiental, “per a l’obtenció de projectes en el marc del programa Horizon”. Sempre vinculat però “a un projecte pròsper i respectuós amb el medi ambient”.
Durant tot el dia el vocabulari va girar al voltant de termes com “hub”, “ecosistema d’innovació”, “tecnologia digital” o “reptes complexos”. Però allò concret que finalment sí que va generar un intens debat van ser tres temes concrets: primer, “el canvi en el model energètic i la voluntat de crear comunitats energètiques”; segon, “la producció en el sector de l’agricultura, els residus, i la circularitat”; i tercer, “la voluntat de recuperar el sector de la fusta i els mobles i l’aposta per l’embalatge com a indústria”. El relat comença a rodar.
