El Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre aprova la Declaració per un model de país sostenible i equilibrat 

  • El text rebutja la interconnexió de xarxes i crida a continuar impulsant la construcció de plantes dessalinitzadores, regeneradores i potabilitzadores com a solucions estructurals

Terres de l’Ebre 06/02/2024

El Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre (CESTE), format per representants del Govern de la Generalitat, administracions locals, agents socials i organitzacions sindicals i empresarials, ha aprovat la Declaració per un model de país sostenible i equilibrat. 

El text, aprovat a la darrera sessió de la Comissió Permanent del 31 de gener passat, presidida per Josep Maria Franquet Bernis, rebutja la interconnexió de xarxes, que constitueix, segons la Declaració, “una proposta no sostenible, que es contraposa als principis de la Nova Cultura de l’Aigua i a una gestió que garanteixi un subministrament estable gràcies a la recuperació d‘aqüífers, la depuració, la reutilització i la regeneració amb plantes de tractament d’aigua residual urbana, les grans potabilitzadores, dessalobradores, dessaladores i instal·lacions de tractament d’aigua de mar”. 

Per això, segons el document, cal seguir apostant, des del Govern de la Generalitat, per la dessalinització, la reutilització i l’estalvi d’aigua, que han de permetre a l’àrea metropolitana de Barcelona i, en general a les conques internes de Catalunya, autoabastir-se i tenir autosuficiència hídrica per afrontar períodes d’excepcional sequera com l’actual.

La Declaració per un model de país sostenible i equilibrat insta al Govern a rebutjar el transvasament de l’Ebre a altres conques hidrogràfiques; continuar impulsant la construcció de plantes dessalinitzadores, regeneradores i potabilitzadores, com a solucions estructurals, enfront de la interconnexió de les xarxes catalanes; impulsar accions per un ús racional i eficient de l’aigua a tots els municipis i a les instal·lacions públiques, dotant-los dels recursos econòmics i tècnics suficients; i portar a terme i promoure les inversions públiques i privades precises en infraestructures tècniques i serveis a les Terres de l’Ebre, per tal de corregir el desequilibri territorial del país.

DECLARACIÓ PER UN MODEL DE PAÍS SOSTENIBLE I EQUILIBRAT

(Sessió ordinària de la Comissió Permanent del 31 de gener del 2024)

Catalunya pateix la pitjor sequera des que es tenen registres, per la seva extensió, durada i intensitat. Cal seguir apostant, des del Govern de la Generalitat, per la dessalinització, la reutilització i l’estalvi d’aigua, que han de permetre a l’àrea metropolitana de Barcelona i, en general a les conques internes de Catalunya, autoabastir-se i tenir autosuficiència hídrica per afrontar períodes d’excepcional sequera com l’actual. En aquest sentit, el Govern ja ha plantejat les obres d’emergència mitjançant la LLEI 9/2023, del 19 de maig, de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya. 

Endemés, darrerament el Govern ha anunciat una inversió de 200 milions de euros en ajuts al món local destinats a inversions per estalviar aigua, guanyant eficiència i reparant fuites, entre altres actuacions que s’estan duent a terme en diversos àmbits.

Totes aquestes actuacions han d’evitar que els transvasaments o transferències d’aigua entre diferents conques hidrogràfiques siguin una solució de caràcter estructural per resoldre la suficiència hídrica al país sencer. Un transvasament, no només no respecta, ni assegura l’equilibri territorial dins el marc de la gestió sostenible de l’aigua, sinó que perpetua un model de desenvolupament territorial extractiu més propi del segle XX. És un model que concentra la població i el desenvolupament industrial i econòmic lluny de la font del recurs natural, en aquest cas l’aigua, en detriment de les oportunitats competitives i de desenvolupament que ofereix aquest recurs al seu lloc d’origen. 

La interconnexió de xarxes constitueix una proposta no sostenible, que es contraposa als principis de la Nova Cultura de l’Aigua i a una gestió que garanteixi un subministrament estable gràcies a la recuperació d‘aqüífers, la depuració, la reutilització i la regeneració amb plantes de tractament d’aigua residual urbana, les grans potabilitzadores, dessalobradores, dessaladores i instal·lacions de tractament d’aigua de mar.

La interconnexió entre les instal·lacions del CAT a Constantí (Tarragona) i els dipòsits del sistema ATLL a Olèrdola (Barcelona) és, de facto, una  proposta recurrent des del Pla Hidrològic Nacional del 2000, on ja apareixia entre les obres de l’Annex II i posteriorment a la sequera del 2008. Aquesta actuació té com a objectiu assegurar, un cop més, la disponibilitat d’aigua per al desenvolupament del Pla Director Urbanístic Metropolità(PDUM), aprovat inicialment pel Consell Metropolità en data 21/03/2023, on es preveu, entre d’altres, la construcció de 217.000 nous habitatges.

Altrament, davant qualsevol mesura estructural no lligada a l’emergència actual, la seva execució implicaria superar el límit territorial de la demarcació de Tarragona, per la qual cosa caldria efectuar al Congrés dels Diputats una modificació de la vigent Llei 18/81, d’1 de juliol, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, que possibilità la creació del  Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). 

Cal treballar, doncs, per un ús racional i eficient de l’aigua que garanteixi la preservació i les disponibilitats futures del recurs, tot tenint present que els problemes per la sequera i l’escassetat d’aigua seran un fenomen recurrent, accentuats pel canvi climàtic. D’aquí la necessitat de fer-ne una gestió del cicle de l’aigua des d’una perspectiva dels sistemes aquàtics, tenint en compte l’equilibri de tots els ecosistemes i, molt especialment, del territori català.

El desequilibri territorial és una causa fonamental de l’escassedat d’aigua, on en un 52% del territori (conques internes de Catalunya) es concentra el 92% de la població. Des de la darrera sequera del 2008, tot i les mesures de millora de la xarxa d’abastament amb les dessaladores del Prat i Tordera, així com la millora en la regeneració del Prat, aquestes han estat insuficients donat l’increment de població de gairebé 2 milions de persones que es concentren, espacialment, en el sistema de subministrament Ter-Llobregat. En cas de continuar aquest model de desenvolupament territorial concentrat en un àmbit deficitari de recursos, els problemes d’escassetat seran cíclics, recurrentsiagreujats, encara més, pels efectes del canvi climàtic. Aquests problemes no són només causats per manca d’aigua, també ho són de qualitat de l’aire, de disponibilitat d’energia, d’habitatge, de diàspora del jovent cap a la gran capital o de transport. Aquesta sequera, com tots els canvis que estem vivint en la climatologia i en la nostra Societat, ens han de fer replantejar seriosament el model de desenvolupamentdel paísi, en especial, la correcció del perniciós desequilibri territorial que patim.  

Per tot això i per tal de garantir l’aposta per un model de país sostenible i equilibrat, capaç d’afrontar amb èxit els reptes que planteja el futur, des del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, instem al Govern a: 

1r.- Rebutjar el transvasament de l’Ebre a altres conques hidrogràfiques. 

2n.- Continuar impulsant la construcció de plantes dessalinitzadores, regeneradores i potabilitzadores, com a solucions estructurals, enfront de la interconnexió de les xarxes catalanes. 

3r.- Impulsar accions per un ús racional i eficient de l’aigua a tots els municipis i a les instal·lacions públiques, dotant-los dels recursos econòmics i tècnics suficients. 

4t.- Portar a terme i promoure les inversions públiques i privades precises en infraestructures tècniques i serveis a les Terres de l’Ebre, per tal de corregir el desequilibri territorial del país.

5è.- Comunicar aquests acords al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre.

Tortosa, a 31 de gener de 2024.