Les Terres de l’Ebre s’han de repensar de dalt a baix, i cal començar a fer-ho ara. Els estereotips tradicionals salten pels aires per les conseqüències regionals que tindrà el canvi climàtic. Els experts avisen: és l’hora de la innovació i de la tecnologia. El relat de què som un territori agrícola basat en l’olivera, l’arròs, el vi o els cítrics, s’ha de repensar i no actuar per inèrcia. Si els joves que ara tenen 20 o 30 anys volen avançar-se, han de tindre clar que d’aquí a uns altres setanta-cinc anys (quan del segle XXI es passarà al XXII), tot canviarà i serà molt diferent.
L’experta tortosina Elvira Carles va ser molt contundent divendres en el missatge inaugural de la jornada Terres de l’Ebre: transformació econòmica de la mà de la natura i el benestar, organitzada per l’entitat privada Think Tank Terres de l’Ebre (impulsada a títol personal per la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya), que va comptar amb el suport econòmic de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i una desena de patrocinadors, celebrada davant una setantena d’assistents.
Va ser un missatge gravat, ja que Elvira Carles, directora de la Fundació Privada Empresa i Clima, no va poder ser present com estava previst. De cinquanta-vuit anys i natural de Bítem, té quatre llicenciatures (Farmàcia, Ecologia, Hidrologia i Sanitat Ambiental), i està desenvolupant més de trenta projectes mediambientals arreu del món. Amb un to suau i didàctic, va llançar un missatge entre alarmant i catastròfic, però real per inequívoc i científic: “sense cap dubte tindrem un final de segle on, a les Terres de l’Ebre, jo crec que la temperatura augmentarà entre 3,7 i 4 graus. No ens queda cap altra solució que adaptar-nos i intentar mitigar els efectes que tindrem”.
Tal com pretenien els organitzadors, les orelles i les pupil·les de tots els assistents es van activar. “Jo els dic als pagesos de Bítem que vagin plantant palmeres, com faig jo al meu tros vora la carretera, perquè de tarongers a finals de segle probablement no en tindrem”, va dir Carles. Quin impacte suposaria això territori? Actualment, hi ha més de 8.000 hectàrees productives al Baix Ebre i Montsià de conreus de cítrics. Un conreu que les últimes tres dècades s’ha anat estenent en detriment de la mil·lenària olivera, de la qual no es va dir res. Tot i això, sembla que el canvi de model agrícola serà general: “Nosaltres som la generació que probablement en els pròxims anys, no molt llunyans per desgràcia, veurem com canviaran els cultius“, va sentenciar.
També va fer referència a l’arròs. Es produirà una “invasió lenta, sense cap dubte, de les aigües salades, de la falca salina cap a nosaltres”. Ara no és perceptible, però “ja està passant”: “parlo de l’augment del nivell del mar que encara no és visible, però que estem tenint baix dels camps d’arròs i, sobretot, de l’aigua que està aflorant, l’aigua salada que està entrant per les dos grans llacunes que tenim al delta”, en referència a l’Encanyissada i la Tancada. De fet, fa anys que registres índex elevadíssim de salinitat, de l’entorn del noranta per cent d’aigua salada que fa retrocedir els salobrars, quan es tracta d’un aiguabarreig d’aigua dolça i salada.
Va ser un monòleg impactant, sense debat ni preguntes, però sempre contundent. Va subratllar que, dins de Catalunya, les Terres de l’Ebre seran “una de les zones més afectades per tots els canvis que ja estem tenint, i per tots els que vindran”; i va focalitzar en “la falta d’aigua i l’augment de la temperatura”, com les principals causes de què ja actualment “la flora i la fauna s’estigue desplaçant”. I el més decebedor: aquesta situació és “inevitable”, i ara l’únic que es pot fer és adaptar-se. I començar a pensar en alternatives de futur basades en la innovació i la tecnologia, per intentar “mitigar” la situació.
Una situació que Elvira Carles explicava així, respecte com ha evolucionat en pocs anys: “Fa uns dies la meua filla em deia que se’m nota en la cara la gran preocupació que tinc. I jo li deia que fa deu anys -tot i que porto molts anys treballant en sostenibilitat i canvi climàtic-, teníem unes previsions que ara s’han accelerat d’una manera molt brutal”. “Natros havíem marcat uns objectius molt ambiciosos de reducció d’emissions, d’implantació d’energies renovables i de totes aquelles coses que ens poden ajudar a adaptar-nos als canvis que vindran, perquè vindran segur… amb un esquema mental previst per a l’any 30, 50, i el final de segle. Però en aquests moments els mals auguris són tan exponencials que les projeccions que teníem fetes per als anys 40 i 50 les tindrem en 25 o 30″. Conclusió: “s’han accelerat d’una manera tan brutal que no som a temps”.
#AgendaCompartidaEbre
La jornada organitzada pel Think Tank va celebrar-se a un conegut hotel de Tortosa, en sessions de matí i tarde, Els parlaments d’obertura van anar a càrrec de l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i del director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació. A continuació es van fer dos taules rodones, i a la tarda, es van fer tres sessions de treball, per acabar amb unes conclusions, que de moment encara no s’han donat a conèixer. El que sí que va quedar clar de les intervencions del matí, és que cal incorporar al relat del territori, en el seu dèficit habitual de desenvolupament econòmic, el concepte “agenda compartida”. I és que es tracta d’un mètode encara en estudi i desenvolupament, que ja s’ha posat en pràctica a comarques com el Segrià o el Bages, on un grup d’empresaris locals s’han associat, per desenvolupar estratègies de desenvolupament sostenible a llarg termini.
A Alcarràs l’èxit va consistir en el fet que el sector dels purins va prendre nota de com a Holanda es convertien en adobs, i a Manresa que es va reconvertir un teixit industrial pensat per a l’automòbil en la producció d’elements d’ortodòncia. I allò que ara es vol promou per a les Terres de l’Ebre, és que els empresaris locals també prenguin nota de la situació, perquè pugue nàixer una “AgendaCompartidaEbre” que converteixi el territori en un “referent” en l’àmbit de la sostenibilitat.
La pista de com es pot aconseguir això la marca el títol de la jornada, que segons semble es repetirà els propers mesos: “Transformació econòmica de la mà de la natura i el benestar”. El futur passa, per tant, per repensar els conreus a 50 i 75 anys vista, però també per aprofitar l’entorn natural que comporta qualitat de vida, no només per atreure talents, sinó per recuperar els molts que s’han perdut per dècades de diàspora. Una de les intervencions va ser molt eloqüent a l’hora d’animar els assistents a fer passos endavant: “si no ho fa el propi territori per iniciativa pròpia, vindran d’altres i ho faran ells, perquè el mon va en aquesta direcció”.
Podeu escoltar sencera la jornada Terres de l’Ebre: transformació econòmica de la mà de la natura i el benestar aquí:
