L’Observatori del Paisatge de Catalunya és l’ens responsable de coordinar la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del PTOP. En el cas del Catàleg de les Terres de l’Ebre, en la seva execució han participat la Universitat Rovira i Virgili i el Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i del Montsià (CODE).

Les Terres de l’Ebre: més enllà del riu i el delta

El Catàleg del paisatge de les Terres de l’Ebre abasta les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. El paisatge d’aquestes comarques el conformen 10 trets principals: el riu Ebre i les terrasses fluvials; el delta de l’Ebre; les oliveres; la vinya; l’arquitectura de pedra en sec; els conreus de cítrics i fruita dolça; uns fons escènics emblemàtics; nuclis de població singulars; construccions defensives, i el paisatge residencial i industrial.
Per tal d’estudiar en profunditat els diversos paisatges de les Terres de l’Ebre, el Catàleg s’estructura en els següents epígrafs:
• L’inventari dels valors paisatgístics, bé siguin identitaris, naturals, fons escènics de gran valor visual i simbòlic, conjunts naturals i culturals, municipis que constitueixen patrons paisatgístics singulars o espais agrícoles de gran valor.
• L’enumeració de les activitats i processos que configuren i condicionen el paisatge ebrenc. S’hi inclouen els naturals i els factors humans.
• Una descripció de la situació actual dels paisatges de les Terres de l’Ebre, juntament amb una previsió de la seva evolució futura, els seus riscos i les seves oportunitats.
• La delimitació de les 19 unitats de paisatge, enteses com a àrees visualment coherents, cadascuna d’elles amb la seva fitxa descriptiva, que es constitueixen en l’eina bàsica de planificació.
• Els objectius de qualitat paisatgística tant pel conjunt de l’àmbit com per a cada unitat concreta.

Paisatges d’atenció especial

El Catàleg dedica un capítol a alguns paisatges de les Terres de l’Ebre que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de preservació específiques.

El riu Ebre: és l’element vertebrador d’aquestes comarques, a més d’un símbol paisatgístic de primera magnitud. El Catàleg apunta la necessitat de promoure una xarxa patrimonial vinculada al riu, recuperar-ne les façanes fluvials i la seva navegabilitat i reforçar-ne el vincle social i cultural de la població.
El cultiu de l’olivera: predominant a la plana del Baix Ebre i al Montsià, és un paisatge rentable i representatiu del valor agrari i cultural. Cal impulsar nous usos relacionats amb aquest cultiu juntament amb una producció de qualitat, així com impulsar la preservació d’oliveres històriques i preservar les construccions rurals associades al conreu de l’olivera.
Els paisatges de pedra en sec: inclouen diverses mostres d’arquitectura rural de pedra en sec (cabanes, marges) vinculades al cultiu de l’olivera, els ametllers i la vinya, i cobreixen el 65% de les Terres de l’Ebre. El Catàleg propugna l’establiment d’acords amb pagesos i ramaders per a consolidar aquest paisatge i assegurar que la producció sigui compatible amb la valorització d’aquests elements.
L’escenari històric de la batalla de l’Ebre, cada cop més integrat a l’imaginari col•lectiu de la població de les Terres de l’Ebre. Es proposa impulsar un projecte integral de recuperació del camp de batalla, basat en la preservació i la interpretació, creant itineraris i miradors, i vincular el paisatge de la Guerra Civil amb altres experiències de posada en valor d’espais històrics de batalles, tant a nivell europeu com mundial